Com gestionar el confinament en l'àmbit familiar?

En menys d'una setmana, hem passat d'estar en una situació normal a una situació d'excepcionalitat. A casa haurem de conviure nit i dia amb les mateixes persones. Són molts canvis que hem de gestionar amb molt poc temps.

Parlem amb en Jordi Viladrosa, pedagog, sobre com gestionar el confinament en l'àmbit familiar.

P: Com estàs vivint la situació personal? Al ser docent, fas teletreball?

Doncs sí. En primer lloc, un sentiment de solidaritat amb tothom que estem vivint aquest confinament extraordinari, per les persones que estan patint per si tindran la malaltia, pels qui ho estem vivint per solidaritat sense sortir de casa com ens demanen els experts, que són els que assessoren i aconsellen. En un excés d'informació, ens podem 'atabalar', i s'hauria d'evitar.

P: La situació és prou complexa, tot i que és normal aquesta incertesa per l'excepcionalitat de la situació. Com gestionar-ho?

En aquest cas és interessant veure com, des del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, ens han donat uns consells que tothom després ha de posar les seves possibilitats i el sentit comú. Ens diuen coses com la por, que ens impedeix gestionar les amenaces amb eficàcia. També ens dóna alguns consells bàsics com utilitzar canals d'informació contrastats o vigilar amb les notícies que ens arriben a través de les xarxes socials. Cal vigilar i cal contrastar sempre la informació, i en aquest cas, evitar paraules com pànic i caos. En aquest cas, cal veure que a les cases hi són els fills de totes les edats, i aquesta convivència no és gens fàcil. Cal explicar-los i respondre les preguntes que plantegen els fills. Parlar de la situació genera més seguretat. I si podem tenir alguna mena de rutina diària, encara que sigui dins de casa, descobrirem coses que havíem deixat de banda. És un bon moment per redescobrir que les persones som el principal aliat i enemic.

P: Davant d'aquesta situació excepcional s'estan recuperant moments i converses que abans no teníem.

Això és tenir l'habilitat, que la pot entrenar tothom, de tenir unes certes ganes de fer escolta activa, és a dir, escoltar el que l'altre té a dir sense la necessitat de tallar-lo. Deixar que la gent s'expressi amb naturalitat i, per evitar caure en pensaments catastrofistes és important que tinguem sentit de l'humor, sense que comporti exageracions, però pot ajudar molt.

P: Tornant als més petits, com fem entendre una situació que ni els adults no la saben entendre?

En principi, crec que podríem viure experiències compartides, deixant de banda l'edat que tinguin. Si veus els informatius amb la companyia dels fills, surten qüestions molt interessants. Permet poder ampliar, contrastar i matissar la informació que es dóna; compartir punts de vista, deixar expressar... I després, si els més petits poden seguir una rutina, molt millor: l'hora de llegir, l'hora de ballar, l'hora de netejar... A més, a través de diverses aplicacions, podem fer conferències i comunicar-nos amb altres familiars per conèixer com es troba el seu entorn, o que els mateixos infants puguin comunicar-se amb els seus amics. Cal evitar també que els nens s'aïllin de les habitacions.

P: Cal posar límits per exemple, amb l'ús de les consoles?

Cal fer un horari pactat amb ells, i que el professorat contribueixi amb aquesta qüestió. Si la tecnologia t'ho permet, el docent pot connectar amb els alumnes per pactar diverses classes i ocupar espai i temps, i que d'aquesta manera s'evita que els fills estiguin tota l'estona davant de les consoles.

P: Algun altre consell?

Reservar estones d'espai personal per a tothom. De la manera que es vulgui. Això ajudarà a evitar tensions i cansaments, i cal respectar que les persones s'han de reunir amb elles mateixes. És bo que mantinguem respecte per espais d'autonomia si no volem llençar-nos els plats pel cap. Cal respectar aquestes qüestions per enfortir els vincles familiars.