El descens de població a l'Alt Pirineu i Aran i a les Terres de l'Ebre provoca la pèrdua de regidors en alguns municipis

L'estancament o, fins i tot, la pèrdua de població no és un fenomen nou a les zones rurals de Catalunya, tot i que aquest s'accentua més a l'Alt Pirineu i Aran i les Terres de l'Ebre. Això implica que alguns dels ajuntaments que es constituiran després de les eleccions del 26-M estaran conformats per menys regidors, ja que el padró municipal és el que defineix el nombre de representants de cada consistori. Deixant de banda les fluctuacions que registren aquest tipus de dades i l'afectació que té la baixa natalitat al conjunt del país, la manca d'infraestructures és un altre dels factors que hi influeix, a més del creixent interès de les noves generacions per acostar-se a entorns urbans més grans.

Les xifres parlen soles a les Terres de l'Ebre. Entre el 2011 i el 2016, les quatre comarques de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i el Montsià han perdut 10.776 habitants, el 5,62% de la població. Pel que fa al Pirineu, Bellver de Cerdanya, localitat situada aproximadament a mig camí de Puigcerdà i la Seu d'Urgell, és un dels municipis que perdrà dos regidors en el nou consistori que es configuri després dels comicis. D'aquesta manera, es quedarà en nou pel fet de tenir 1.979 habitants empadronats a principis d'enguany, xifra que es queda a les portes dels dos-mil necessaris per poder comptar amb onze representants. A més de Bellver, a la comarca també perd dos regidors, i es queda amb tres, el municipi de Riu de Cerdanya. La disminució de representants també afecta municipi pirinenc de Canejan (Val d'Aran), mentre que a Ponent ho fa als de Montornès de Segarra, Talavera (Segarra), Puigverd d'Agramunt (Urgell), Castellserà (Urgell) i Tarrés (Garrigues).