Entrevista amb Judit Arjó, directora de l'Escola la Rosella de Rosselló

Catalunya viu aquest divendres el primer dia sense classes per contenir l'expansió del coronavirus. La mesura durarà, en principi, quinze dies, fins el divendres 27 de març. El tancament educatiu afectarà 1.565.478 alumnes de 5.492 centres, sense comptar el sistema universitari. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ja va apuntar dijous que no es faria ensenyament a distància mentre duri la restricció per la "bretxa digital" existent entre famílies. Els professors hauran d'estar a casa, però disponibles. En canvi, les set universitats públiques catalanes facilitaran la formació a distància.

Parlem de la mesura amb Judit Arjó, directora de l’Escola la Rosella de Rosselló.

P: Ahir es va confirmar que tots els centres educatius estaran tancats les properes setmanes. Què et sembla la mesura? Et va sorprendre? T’ho esperaves?

R: Ahir vam saber al migdia que es tancava. Per les notícies que anàvem rebent i pel que s’havia fet a d’altres comunitats es veia que alguna d’aquestes accions vindria per part del govern i així ens ho van confirmar ahir cap a les 3 de la tarda.

P: Què suposa això per l’escola? A nivell d’organització, d’avaluacions, etc. L’any acadèmic es veu clarament alterat...

R: Sí, de moment el tenim alterat, però suposem que poc a poc ens aniran donant instruccions de com hem d’actuar i què hem d’anar fent. Ara com ara, sabem molt poca cosa, sabem que de moment 15 dies, fins al dia 27 de març, estarà tancada l’escola i a partir d’aquí anirem seguint les instruccions i el que ens vagin dient. No sabem més que la majoria de vosaltres. Estem a finals també d’un segon trimestre; hi havia reunions, avaluacions... tots estem igual, a les universitats també, però bé, també es veu que és una mesura que feia falta i així ens ho han transmès.

P: Com s’han près la mesura els alumnes?

R: Ahir estaven sorpresos. Ho havien sentit ja a les notícies quan van arribar a la tarda. Alguns, els més grans, com ja havien vist notícies del que s’estava fent en d’altres llocs preguntaven els dies previs. Ahir a la tarda tots plegats estàvem una mica nerviosos. Alguns també s’ho prenien com unes vacances i els explicàvem que no eren unes vacances, que era un fet extraordinari que es donava al país i que tots hauríem d’actuar en conseqüència.

P: Important fer entendre als alumnes que no són unes vacances...

R: Doncs sí, tot això es va explicar, sobretot als més grans. No són unes vacances, la feina continua a casa i tots podem anar fent poc a poc coses. No podem avançar temari, evidentment, però el repàs sempre es pot fer i llegir i escriure tots ho poden anar fent en algun moment.

P: Els heu manat molts deures?

No, no, alguna cosa sí, perquè és el que dèiem, no es tracta de parar els 15 dies. Però tampoc molts molts deures perquè temari no n’hem d’avançar i tampoc teníem instruccions de manar-ne o no manar-ne al principi. En tot cas això, feina de repàs i de no deixar aquests 15 dies sense fer res de res per quan poguem tornar que no s’hagi perdut molt...

P: I els pares què en pensen? Perquè clar ara això suposa el problema que tots podem imaginar... què fan els nens i nenes a casa en una època laboral? A més els padrins en aquest cas tampoc són una bona opció perquè són el col·lectiu més vulnerable.

Entenem que és complicat organitzar-se a nivell familiar, però tornem al mateix: és una mesura extraòrdinaria, una mesura extrema que s’ha pres i entre tots haurem de tirar-ho endavant com poguem, entenent també la situació de les famílies; molts som pares i també ho veiem.

P: Vols afegir alguna cosa?

Més que res que sobre les instruccions que anem rebent nosaltres anirem informat a les famílies. Ara com ara estan pendents coses i veurem, el que ens vagin avisant nosaltres ho anirem remetent a través de correu sempre que ens sigui possible i tinguem la informació.