L'anàlisi de l'accident de trens a Urda, Toledo, amb Alberto Puivecino, responsable infraestructures CCOO Catalunya

Puivecino ha parlat dels sistemes de seguretat i de la inversió en seguretat preventiva de l'estat espanyol respecte als països europeus

Per Laura Alcalde
L'anàlisi de l'accident de trens a Urda, Toledo, amb Alberto Puivecino, responsable infraestructures CCOO Catalunya

Seixanta nou morts és el balanç encara provisional de mort a l’accident de trens a Urda, a Toledo tot i que no es descarten més víctimes. El president del govern, Pedro Sánchez ha parlat de fins a 27 nacionalitats entre les víctimes. 


Aquest matí en temps de tertúlia el responsable de Mobilitat i Infraestructures de CCOO de Catalunya, Alberto Puivecino, ha fet l’anàlisi de la situació.


Puivecino s’ha solidaritzat en primer terme amb les víctimes i les famílies i també els companys que estaven de servei en els trens accidentats. Ell mateix ha parlat de la fallada del sistema de seguretat LZB  i entre les qüestions a tenir en compte, ha dit que cal esperar al què diguin les denominades caixes negres, que al sector ferroviari es diuen ‘registradors jurídics’. Aquestes, ha explicat, recaven tota la informació d’absolutament però caldra temps. 

En aquesta línia, Madrid-Sevilla s’utilitza el sistema de seguretat LZB, que sabem va fallar, i que aleshores, s’activa el sistema supletori, es diu BSL, recolzat per uns captadors que té la via. Així ho ha analitzat Puivecino. 



En aquest punt, és Control qui pot donar dues indicacions: una, reprendre marxa normal, que pot arribar als 200km/h màxim, o marxa a la vista, que permetria al conductor accelerar només fins a 40km/h com a màxim per tenir visibilitat. 



En aquest sentit, Puivecino ha dit que caldrà analitzar sobretot el segon sistema supletori, l’anomenat BSL.


I en aquest sentit, ha afegit que en la part més de reflexió potser caldrà pensar en suplementar aquest segon sistema, BSL.



En termes més generals, i preguntat sobre la seguretat dels trens, Puivecino ha estat clar: la inversió en països d’Europa en termes de seguretat preventiva és d’un 30% , i a l’estat espanyol és d’un 15%.



Puivecino ha explicat que la lentitud en la implementació perquè les vies estiguin en perfecte estat igual que els sistemes de comunicació. Ha destacat que no es pot carregar sobre la fallada humana el pes de tot l’accident.



A la pregunta: són segurs els trens a Espanya? Aquesta és la resposta que ha donat.



L’entrevista completa, aqui: