Mor amb 103 anys l'escriptor Josep Vallverdú, el pare del clàssic de la literatura infantil 'Rovelló'

L'escriptor Josep Vallverdú, pare de 'Rovelló', el clàssic de la literatura infantil que ha acompanyat generacions de lectors catalans des de finals dels anys seixanta, ha mort aquest dimarts amb 103 anys, segons ha pogut confirmar l'ACN. Referent de la literatura infantil i juvenil en català, Vallverdú deixa una ingent obra literària -més de 300 títols publicats- entre novel·les, memòries, viatges, contes, traduccions, poesia i fins i tot teatre. L'any 2023 es va celebrar el centenari del seu naixement, amb nombrosos actes i activitats per tot el país. Ara fa un any va entregar a l'editorial La Galera 'El retorn de Rovelló', la seqüela del clàssic que l'ha fet una icona de la literatura catalana.

Infància i formació: entre Lleida i Barcelona

Josep Vallverdú i Aixalà va néixer a la ciutat de Lleida, el 9 de juliol del 1923. La Guerra Civil va obligar la família Vallverdú a buscar refugi una temporada fora de la ciutat i estronca la seva etapa d'estudiant. L'any 1939 hi tornen i un any més tard es traslladen a Barcelona, on el seu pare tenia una botiga de roba, i on ell continua els estudis de batxillerat.

El jove Vallverdú es va matricular a la Universitat de Barcelona per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, en l'especialitat de Filologia clàssica. Fa amistat amb persones del catalanisme cultural com Frederic Roda, Antoni Badia i Margarit, Pere de Palol, Joan Triadú, Josep Palau i Fabre i Isabel Arqué, que anys més tard seria la seva dona. L'any 1947 el criden per treballar a la Universitat, com a becari del doctor Josep Rubió i Balaguer, col·laborant en la seva tasca d'investigador a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.Ressorgir de la literatura infantil i juvenil en català

Durant els anys seixanta la literatura juvenil en català ressorgeix progressivament. Vallverdú publica aquells anys tres novel·les juvenils: 'El venedor de peixos' (1960), suposa el retorn de la novel·la d’aventures en uns moments d’una gran sequera en aquest gènere. És una obra que marca un abans i un després en la seva carrera. 'Trampa sota les aigües', novel·la que guanya el premi Joaquim Ruyra, 1963 i 'La caravana invisible' (1968) són les altres dues. Durant aquells anys l’escriptor lleidatà anys també col·labora amb la revista ‘Cavall Fort’, des de la seva creació, el 1961.

Traductor

De forma paral·lela, va començar a traduir sobretot novel·les policíaques per a Edicions 62, editorial acabada de crear. Entre el 1962 i 1975 tradueix al català una llarga llista de títols, d'autors com Raymond Chandler, Dashiell Hammett, Martin Luther King, Jack London, Jean Piaget, Edgard A. Poe, Gianni Rodari, Walter Scott, James Stevenson, G.K. Chesterton o Oscar Wilde.

L’any 1966, per encàrrec de l’editorial Vicens, va traduir ‘The revolt of the catalans’, de l’historiador britànic John H. Elliot. Un meritori treball que no va sortir publicat amb el títol que l’autor havia posat. I és que el censor franquista va decretar que no podia ser la revolta ‘dels catalans’ i va imposar el títol ‘La revolta catalana’.

Rovelló

1968 és un any clau en la seva llarga trajectòria literària. L'estiu d'aquell any, en una barraca de canyes al jardí de la seva casa de Puiggròs, escriu gairebé a raig la història d'un gos rústec anomenat Rovelló. L'obra guanya el premi Josep Maria Folch i Torres (1968) i comença així una història d'èxit editorial que serà imparable. Des de l'any 1968, Edicions de la Galera n'han publicat 30 edicions i venut més de 75.000 exemplars. 'Rovelló' ha estat traduït al castellà, al basc, al francès, a l'italià i al rus i s'ha adaptat en 26 episodis de dibuixos animats per a la televisió. El febrer del 2026, 56 anys després de la primera aparició d'aquest mític personatge, Vallverdú, amb 102 anys, va presentar la segona part de ‘Rovelló’, on el popular gos viu noves aventures en les quals apareixen referències a altres obres de l’autor.

Premis i reconeixements

La trajectòria literària de Josep Vallverdú va ser reconeguda amb nombrosos premis i distincions, la majoria pel seu vessant d'autor de literatura infantil i juvenil. El 1978 figura en la llista d'Honor del Premi Andersen, amb 'En Mir, l'Esquirol' (1978). Després vindran el Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil (1980), Llista d'Honor del Premi CCEI (1981), Premi Nacional del Ministeri de Cultura (1982), Premi de la Generalitat a la millor obra juvenil de l'any (1982) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1989). L'any 1983 es crea a Lleida el premi d'assaig que porta el seu nom.

L'any 1991 ingressa com a membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1993 n'esdevé emèrit. El 1997 és nomenat president d'Honor del Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. L'any 2000 rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Honor de la Universitat de Lleida. Quatre anys després és nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lleida i el 2012 és guardonat amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.

Text: ACN / Imatge: Cristina Calderer